Aprenem noves eines!

Divendres, 27 de febrer. En aquesta sessió les bloggers d'UDTIC2 som la Pilar i la Cris, companyes i amigues des de 1er de carrera, creatives, motivades per la feina ben feta i sempre amb ganes d'aprendre.

Avui, després de comentar els cursos Mooc, hem parlat d'un article sobre CONNECTIVISME.

El Connectivisme és una teoria de l’aprenentatge/paradigma educatiu per a l’era digital ja que les TIC i Internet han canviat radicalment la manera en com treballem, ens relacionem i aprenem. Aquest paradigma sosté que aprenem fent connexions entre les diferents àrees, idees, conceptes i persones.

Posteriorment, hem compartit al Pearltrees dos webs molt atractives per crear infografies (Easelly i PiktoChart).

Una infografia és un poster amb informació gràfica sobre un concepte determinat.

Per parelles n'hem fet una sobre el PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge).

El PLE és el conjunt d’eines, connexions, activitats, aplicacions, serveis web, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per a gestionar el seu propi procés d’aprenentatge. És un enfocament informal de l'aprenenatge on tu mateix tries els teus docents i fixes els teus objectius. Hem de dir que, per qualsevol persona però sobretot per un docent, és importantíssim tenir un bon Entorn d'Aprenentatge ja que és gràcies a aquest que aprenem, compartim i gestionem la informació. 

Avantatges de l'ús del PLE per un docent: et desenvolupes professionalment i de manera gratuïta, aprens d'especialistes, trobes eines i estratègies per utilitzar a l'aula, estàs constantment actualitzat de les últimes notícies d'educació, pots compartir idees i recursos amb altres mestres.

Sempre ha existit la Xarxa Personal d'Aprenentatge però eren els amics, els companys de feina, la família... De fet, qualsevol persona amb la que interactuem forma part de la nostra xarxa. Avui en dia, en l'era digital i amb l'ús d'Internet i de les TIC, el nostre Entorn Personal d'Aprenentatge és MOLT més ampli. Internet ens dóna l'oportunitat d'aprendre a partir de totes les eines, recursos que trobem (fonts d'informacions) i les persones amb les que ens comuniquem. Per aquesta raó és essencial també contrastar diverses fonts per tal que siguin fiables, (no podem creure'ns el primer enllaç que trobem a la Web). Consell: seleccionar bé les persones a les que seguim a les xarxes social.

Un altre aspecte important és que hem de ser generosos. No només podem ser consumidors/espectadors, TAMBÉ HEM DE PRODUIR I COMPARTIR, com per exemple publicant infografies pròpies, tutorials,...

Jordi Adell, professor de Tecnologia Educativa a la Universitat Jaume I de Castelló, apunta els següents passos per crear un PLE:

1. Crear un compte Twitter i seguir a gent interessant. A partir dels seguidors o seguits d'una persona que ens interessa podem trobar-ne d'altres del mateix estil.
2. Compartir les teves idees amb ells.
3. Subscriure’t via RSS a blogs i/o altres fonts d’informació.
4. Començar a escriure les teves idees i projectes en el teu propi blog en WordPress, Blogger, o Posterous.
5. Etiqueta i comparteix les idees i projectes preferits via serveis de marcadors socials com Delicious.
6. Participa en algunes xarxes socials com Facebook o Linkedin, per tal de compartir mitjançant enllaços socials per configurar la PLN i compartir les experiències.
7. Gestionar tota la informació mitjançant Symbaloo, Netvibes,...

Hem d'aprofitar la quantitat d'eines que tenim a l'abast gràcies a Internet. Adell i Castañeda les classifica en:

Eines de lectura:

Fonts d’informació a les quals ACCEDIM.
Exemples: blocs, youtube, vimeo, revistes, portals educatius, google, diaris, biblioteca, apunts, wikis, RSS,…

Eines de reflexió:

Entorns o serveis en els quals TRANSFORMEM la informació (llocs on escrivim, comentem, analitzem, recreem, publiquem).
Exemples: word, excel, power point, imovie, blogs...

Eines de relació:

Entorns en els quals ENS RELACIONEM amb altres persones de/amb les que aprenem.
Exemples: Twitter, Facebook, Linkedin, WhatsApp, Line, Instagram, Stellae, correu electrònic, Dropbox, Skype, amics, família, professors, etc.

Al final de la sessió hem penjat les infografies fetes a classe sobre el PLE i les hem compartit al drive amb les companyes. Aquí us mostrem una.

Volem concloure fent èmfasi en la importància de cuidar el nostre PLE, donar i rebre de les persones per crear una comunitat d'aprenentatge on tots aportem el nostre granet de sorra. Pregunteu-vos: Què aporto jo a les persones de la meva Xarxa Personal d'Aprenentatge? Sóc una simple receptora d'informació?

Com creieu que podrieu millorar el vostre PLE?

EINES QUE FACILITEN L'ACCÉS A LA INFORMACIÓ

El passat divendres 13 de Febrer a classe d’UDTIC vam fer un petit recordatori de la competència digital i vam treballar amb dues eines molt interessants, el Pearltrees i el Storify:

El Pearltrees és una eina que permet guardar i organitzar enllaços web, de manera que la informació que trobem a Internet queda recollida en una sola pàgina a través dels diferents enllaços. La finalitat d’aquesta eina és oferir un espai on les persones puguin ordenar i classificar les seves recerques i puguin compartir informació diversa i interessant amb els altres, ja sigui a partir de xarxes socials o compartint carpetes.

Per fer-te usuari cal registrar-se en el següent enllaç http://www.pearltrees.com/. Amb l’adquisició d’un compte tens la possibilitat de penjar vídeos, fotografies, pàgines web, arxius, àudios, entre d’altres. Aquesta eina té una capacitat d’1GB en la versió gratuïta.

El funcionament d’aquesta eina és molt senzill. Hi ha dues maneres d’agregar un enllaç a la carpeta desitjada. Una manera és més lenta que l’altre i consisteix en agregar manualment l’enllaç des de la pròpia pàgina web, mentre que l’altre manera consisteix en agregar un botó en forma d’estrella a la part dreta de la barra del buscador, que permet agregar automàticament la web del buscador a l’aplicació. Aquestes carpetes les podem compartir amb altres persones o poden ser privades.

Com a mestres podem fer servir aquesta eina, ja que a internet hi ha una infinitat de propostes didàctiques, manualitats, experiències, entre d’altres. És important que una mestra tingui recursos per a poder enriquir-se com a docent i poder enriquir els infants amb els coneixements, internet és una font interesant i cal poder organitzar tot el que hi ha per tal de poder destriar i organitzar aquells enllaços que ens poden ser de gran utilitat,

A continuació deixem un enllaç a un breu vídeo de Youtube interesant sobre les possibilitats que ofereix Pearltrees:

L’Storify és una eina que permet construir històries a partir de la inserció de  comentaris, imatges,vídeos i altres de les diferents xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, entre d’altres combinant amb escrit de tal manera que el resultat final és una petita història. Un exemple d’Storify és el que proposem a continuació, creat per la Sara García, l’Ariadna Sala i la Berta Tragant:

Vam crear aquesta història, encara sense acabar, a partir d’informació que vam trobar a les xarxes socials (fotografies, tweets, vídeos, entre d’altres). És una eina que ofereix la possibilitat de crear històries a partir de comentaris i informació que han escrit altres persones, però que pots entrellaçar amb les teves pròpies paraules.

El funcionament del Storify és molt senzill i pràctic. Primer de tot cal registrar-se a https://storify.com, i un cop ja ets un usuari pots publicar històries, seguir a altres usuaris, crear-te un perfil amb les teves dades i la teva fotografia i inclòs fer una breu descripció d’un mateix, de els aficions o interessos.  Tot això es possible gràcies al suport d’una eina que es diu microblogging, amb la qual es pot escriure i publicar missatges de text molt breus, i al recolzament de les xarxes socials.

Com a mestres, considerem que podem fer servir aquestes eines, ja que a Internet hi ha infinitat de propostes didàctiques, manualitats, experiències, entre d’altres. És important que una mestra tingui recursos per a poder enriquir-se com a docent i poder afavorir el desenvolupament integral dels infants. Internet és una font inesgotable de coneixement i cal poder guardar tot el que ens sembla interessant, per tal de poder destriar i organitzar aquells enllaços que ens poden ser de gran utilitat.

En síntesi, ens agradaria finalitzar aquesta entrada al bloc amb la següent qüestió, per a què pugueu contestar i donar la vostra opinió:

De quina manera es podrien apropar aquestes dues eines a l’escola? Podrien utilitzar-les els infants de primària a l’aula?

CANVI DE PARADIGMA AMB L'ARRIBADA DE LES TIC

El passat divendres dia 6 de febrer van iniciar la sessió recordant alguns temes tractats durant el dia de la presentació. Per exemple, vam recordar que havíem d’anar amb compte amb la nostra identitat digital, ja que inconscientment reflexem la nostra imatge a la xarxa (publicacions escrites, enllaços, fotografies, entre d’altres), i ens vam plantejar què li agradaria trobar a un director d’escola.

Seguidament, vam crear-nos individualment un perfil a l’Aboutme (https://about.me/), de manera que ja coneixem una nova eina per definir la nostra identitat a la xarxa. Aquest recurs ens permet centralitzar diferents links i perfils a les xarxes socials a una mateixa pagina, la qual pot estar personalitzada a partir de fotografies, una autodescripció, mides i colors de lletra diferents, entre d’altres.

També vam parlar sobre el canvi de paradigma de l’educació, de quina manera l’evolució tecnològica està sent un mitjà per transformar l’escola tradicional. En parlar d’aquest canvi, Va aparèixer el concepte dels nadius digitals, que son aquelles persones nascudes a partir de l’any 1992, on les noves tecnologies ja hi eren presents. Tot i així, no vol dir que totes aquestes persones siguin competents en tecnologia, sinó que cal que s’hi hagin interessat i format.

Així doncs, vam estar parlant sobre la tendència  actual on cada vegada hi ha mes canvis, els quals són exponencials. Per exemple, ja ningú envia cartes, missatges de fax, consulta enciclopèdies, escolta vinils… Sinó que com afirma Ken Robinson, actualment gaudim de totes aquestes funcionalitats en un sol aparell de nano tecnologia, el telèfon mòbil.

Per completar aquesta idea vam consultar l’extinction timeline, un estudi que fa una previsió sobre la tecnologia al futur. Segons aquest estudi, desapareixeran elements imprescindibles a la nostra quotidianitat, com són les claus de casa l’any 2030, o fins i tot el google cap a l’any 2050.

També va aparèixer la idea que abans existia la web 1.0 on els ciutadans estàvem informats però no existia interacció, mentre que amb l’aparició de la web 2.0 hem aconseguit un salt, on els usuaris podem interactuar, per exemple comprant entrades per internet, demanar hora al metge, en definitiva, ser alfabets digitals ens facilita moltes tasques del dia a dia.

Com a mestres creiem que hem de ser conscients que estem al mon de la informació on les tecnologies tenen un paper molt important, i no podem donar l’esquena aquesta realitat. Els nostres alumnes han de ser alfabetitzats tecnològicament i per oferir-los aquesta formació nosaltres també hem de tenir-la. Probablement és un canvi general, no nomes metodològic, però si que és veritat que aquest canvi de paradigma comporta introduir noves maneres de fer a l’escola.

Un exemple és el següent video, on podem observar un treball per projectes on uns alumnes construïen un pont fent ús de les noves tecnologies. 

INSERIR VIDEO

Algunes de les idees rellevants d’aquest vídeo són:

-La tecnologia  està al servei de l’aprenentatge

-Tots estem interconnectats

-És interessant aprofitar al màxim les possibilitats que les tecnologies ens ofereixen

-Les tecnologies promouen el treball individual i en grup

-El mestre té una major facilitat per a compartir informació amb els alumnes

Així doncs, creiem que amb una formació adequada cap als mestres -i la comunitat educativa en general- l’escola pot avançar, renovar-se i millorar en qualitat. Un exemple és el següent:

Després de reflexionar sobre les TIC a l’aula, podem afirmar que el potencial de les TIC respecte altres recursos és que és interactiu, dinàmic, estimulant i motivador pels alumnes, permet la interacció, el treball en equip, compartir la informació a temps real amb els alumnes i també amb altres escoles, etc. Hi ha moltes metodologies que requereixen l’ús de les TIC a l’aula, però el més important és que els mestres i l’escola estiguin conscienciats de lla seva importància i per tant, com a mestres hem de ser competents en aquest camp. A més a més, vam compartir la nostra opinió via twitter (XaTac5) sobre el paper de les TIC a l’educació.

Finalment vam introduir el flipped classroom, un model de treball a l’aula que es fonamenta en aquests pilars:

• Entorn flexible on els alumnes trien quan i on aprenen
• Cultura d’aprenentatge enfocada en l’alumne on els alumnes construeixen coneixement ja que participen i avaluen els seus aprenentatges
• Contingut intencional per maximitzar el temps a l’aula.
• Mestres observen contínuament els seus alumnes proporcionant retroalimentació rellevant en cada moment així com avaluació de la seva feina. A més a més reflexionen sobre a seva pràctica i interactuen entre si per millorar la qualitat de la docència.