Última sessió: Codis QR i Realitat Augmentada / Robòtica a l'escola

Som la Mireia i la Laia, amigues des de fa cinc anys. Mestres d’Educació Infantil i actualment cursant la segona titulació d'Educació Primària a Blanquerna, URL.

Aquesta sessió l’hem iniciat parlant sobre l’avaluació del mòdul de UDTIC. Durant aquesta sessió s’han dut a terme dues exposicions de treballs en grup. La primera ha estat sobre els Codis QR i la Realitat Augmentada, on el grup ha creat un Google Classroom on està tota la informació més organitzada.

Primer de tot ens han explicat que són els Codis QR (Quick Response), el qual és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la

càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil entre d'altres. Es tracta doncs d'un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994).

Llavors, ens hem descarregat l’aplicació QR Best Barcode Scanner i ens han passat diferents fulls amb QR a 4 grups

Cada QR era una frase, i ens hem hagut d’organitzar tota la classe per ordenar la frase final:

El treball del mestre no consisteix tant a ensenyar tot el que s’ha d’aprendre, com a despertar en l’alumne amor i estima pel coneixement - John Locke.

Després ens han ensenyat aquesta pàgina web: http://www.codigos-qr.com/ i cadascú ha creat un codi QR (Vídeo Youtube, Imatge, etc.)

Nosaltres vam crear aquest codi QR sobre un vídeo de Youtube.

Desrprés hem fet servir l’aplicació Aurasma, amb la qual podem portar la realitat augmentada a qualsevol lloc, ja que veurem les escenes a través del dispositiu mòbil, tablet o smartphone. Un cop entrats a l’aplicació, vam anar al canal que l'Anna Fernández va crear per poder realitzar l'activitat (ra#udtic). L’Anna ha passat per cada grup i ens ha ensenyat diferents imatges. Quan apropavem el mòbil amb l’aplicació Aurasma s’obria una altra imatge.

Després, un cop vist com funcionava l'app, per grups hem creat la nostra aura. Hem escollit una imatge de la nostra galeria del mòbil i llavors hem buscar una altra imatge (de revista, a Internet, etc.).  

La segona exposició ha estat sobre la Robòtica a l’escola, aquest grup ha creat un Blog on parlem de la robòtica. 

Primer de tot han començat parlant del pensament computacional . Aquest és un conjunt de competències que nens i joves han d'adquirir durant el procés educatiu com ara el pensament algorítmic, la creativitat i la destressa per solucionar problemes. Programar constitueix una excel·lent alternativa per atendre aquesta necessitat, si s'enfoca en desenvolupar aquestes capacitats i no ens formar programadors. 

Per què és important a l’escola saber programar robots? A més de treballar la programació i el pensament computacional permet reforçar i potenciar l'anglès i les matemàtiques ja que aquestes dues matèries estan relacionades amb la programació.

Seymour Paper, és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo al 1968. És el creador del llenguatge LOGO “La tortuga de logo”.

Seguidament, ens van mostrar diferents robots que podem fer servir a l'escola amb els nostres alumnes.

• Robot PRO-BOT. Robot pel cicle inicial.
  
  
  
  
  
  
  
  
• Set Bàsic de Lego WE-DO. Robot pel cicle mitjà
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

Seguidament, ens proposen fer una activitat amb el Robot Bee-Bot. 

Aquesta abella s’utilitza per començar a introduir el llenguatge de programació a infantil o inicis de primària. Alhora, el Bee-bot és un robot que ens permet aprendre a dissenyar recorreguts i també  aprendre a controlar-lo per tal que faci el que nosaltres vulguem.

Per grups vam haver de crear un recorregut i posteriorment guiar la Bee-bot cap al lloc indicat.

Per últim hem posat una valoració cadascú a Twitter sobre aquesta sessió de robòtica a l’escola.

La Gammificació i les Tauletes i Smartphones a l'aula

La Gammificació 

El passat dia 4 de Maig, el grup format per la Berta, la Sara i l’Ariadna ens van presentar el tema de la Gammificació. Per a poder realitzar la presentació van utilitzar com a recurs el blog un espai on trobar informació sobre què és la gamificació, com utilitzar-la a l’aula i algunes eines i recursos que es poden utilitzar en el dia a dia a les aules.Per poder entendre millor que és aquest concepte ens van donar la possibilitat de visualitzar el següent vídeo.

I per si encara no havia quedat suficientment clar, que millor que vivenciar-ho. Per aquest  motiu vam jugar a diferents jocs que ens havien donat elles. Aquests estaven pensants expressament per a treballar diferents àrees com les matemàtiques o les llengües.

Finalment, per grups vam jugar a la "oca" en parelles o trios per acabar d'adonar-nos que jugant també s'aprèn, tal i com diu Inma Marín.

Per tant, podem dir que la Gammificació tracta d'extreure les característiques de cada joc per a aplicar-les a classe i treballar-les. Hi han jocs que es poden utilitzar tant a l'aula com a casa, però hi ha d'altres que són específicament didàctics, per tal de poder ensenyar i transmetre continguts d'aprenentatge.

Un tret important per a que el joc sigui útil i es dugui a terme un bon desenvolupament és la motivació. I, en aquesta tipologia de jocs, la motivació, majoritariament s'aconsegueix superant nivells.

Tauletes i Smartphones a l'aula

El grup format per la Pilar i la Cristina ens van presentar la importància de les tauletes a l'aula i de l'ajuda tan gran que poden ser per organitzar-nos i per a dur a terme una classe. Ens han explicat com les tauletes són un nou recurs que, actualment, algunes escoles ja utilitzen, però que serà el futur de totes.

Com un bon exemple de l'ús te l'ipad a l'escola tenim el següent vídeo.

També ens han presentat un seguit d'APP per a metres, les quals són de gran interés i seguidament les han dividit per assignatures. Algunes d'aquestes APP són:

TooNoisy --> el detector de sorollamb alarma

Evernote --> el bloc de notes 

Socrative --> els exàmens o preguntes en navegador web

Com a mestres cal estar ben formades per tal de poder ensenyar als nostres alumnes. Les avantatges són molt àmplies, però les principals són:

1. Ús senzill
2. Lleugeres
3. Fomenta el treball en equip
4. Fomenta els valors
5. Aten a la diversitat
6. Fomenta l'autonomia

Cal que siguem creatius per a crear nosaltres mateixos un material didàctic per tal de poder personalitzar-lo a l'aula i als alumnes a qui va dirigit.

Els criteris de qualitat d'una APP són:

1. Educativa
2. Atractiva
3. Segura
4. Fàcil accesibilitat

Xarxes socials i booktrailers

LES XARXES SOCIALS

A la sessió d’avui, 17/10/2015 hem parlat de dos aspectes. D’una banda sobre l’ús de les xarxes socials a l’escola, la identitat personal i la seva privacitat i d’altra banda els Booktrailers com un recurs per fomentar la lectura a l’escola.

Les companyes, a través del següent vídeo "El peligro de las redes sociales" ens han mostrat la importància de tractar l’ús adequat del Facebook i de les Xarxes socials a l’aula. Hem entrat a una nova era, l’era digital i com a mestres no podem donar-li l’esquena, sinó que s’ha de treballar a les aules.

És important fer-ne un bon ús i conscienciar als alumnes perquè el que facin de joves els pot repercutir quan siguin adults.

Posteriorment, ens han realitzat una activitat sobre el facebook. En aquesta hem hagut de buscar a 4 personatges: Carles Capdevila, Angels Geis, Eduard Punset i Irene Rigau. A partir de veure els seus facebooks hem parlat i discutit sobre el mal/bon ús d’aquest.

A més, també hem parlat què no només és important conscienciar als infants sinó que també és important fer-ho a les famílies.

Finalment ens han proporcionat alguns recursos web per tractar aquests temes a les aules:

- Edu365.cat Internet Segura

- Canal TIC

- Internet segura

- CesiCat

ELS BOOKTRAILERS

Un booktrailer és un petit vídeo, semblant als tràilers de les pel·lícules, que promocionen o anticipen un llibre. Per tant, podem dir que serveix per promocionar un llibre a Internet, captar nous lectors, sorprendre, per presentar amb força un llibre o un autor nou o per donar una altre dimensió al llibre.

Resum de l’activitat feta a classe:

Les companys, un cop explicat què era un booktrailer i com funcionava, ens vam animar a crear-ne un. Per fer-ho podíem utilitzar la web de youtube o algun programa d’edició de vídeos com per exemple, el moviemaker. Un cop tots els grups vam acabar el nostre booktrailer, els vam anar penjant i vam poder veure’n alguns.

A continuació deixem alguns dels exemples de booktrailers que es van realitzar:

Consells o recomanacions per fer un booktrailer:

• Que no duri més de 2minuts
• Utilitza música agradable
• Utilitza transicions però sense abusar
• Posa una pantalla de títol principal curta, i una pantalla de crèdit final; i entre mig d’aquests dos elements, el booktrailer.
• Intenta posar imatges de la mateixa mida, ja que això crearà un efecte harmoniós.

Conclusiosns: 

Com a conclusions, creiem que el booktrailer és una bona eina per presentar als infants algun conte o llibre, ja que ens permet fer-ho d’una manera creativa i molt atractiva. Fet que probablement farà que l’interès dels infants pel conte presentat augmenti considerablement, i els engresqui a conèixer més coses sobre el llibre, promovent la seva lectura. També podem utilitzar els booktrailer, per convidar als infants a crear-ne el seu, sobre un llibre que els hagi agradat molt i el qual recomanarien. Així doncs, entre ells es presentarien diversos llibres, convidant als companys a la lectura i posant en comú diversos llibres llegits, on cadascú donaria la seva opinió personal, al mateix temps que promou el seu esperit crític.

Competència digital

A la sessió d'avui (10/04/2015) hem treballat les dimensions de la competència digital. A partir del visionat del vídeo de Jordi Ardell i de les lectures Estándares en competència TIC para profesores (UNESCO) i Competencias digitales del docente del siglo XXI.

D'acord amb el visionat del vídeo i les lectures hem extret que la competència digital es compon en 5 dimensions:

1. Competència informacional: aquella que engloba els aspectes bàsics del tractament de la informació. Aprendre amb la tecnologia.

Per poder treballar adequadament aquesta competència cal que el mestre ensenyi als alumnes a treballar correctament la informació a partir d'accions que la gent fa amb la informació.

(autora imatge  Anna Fernández) 

La competència informacional es compon de la cognitiva, la tècnica i l'etico-legal. 

L'etico-legal és una de les que menys es parla a les escoles, recull tant el tema dels drets d'autor com la privacitat de l'usuari i el comportament digital, el que a la vida off.line es coneix com a protocol, a internet rep el nom de netiqueta. Es tracta d'una sèrie de normes bàsiques per facilitar la convivència a internet. Per exemple, preguntar si una persona vol ser etiquetada a una fotografia, vigilar quin tipus d'informació compartim... Aquesta competència es troba dins del document Competències bàsiques de l'àmbit digital (Departament d'Ensenyament) amb els nom de dimensió hàbits, civisme i identitat digital. 

        2. La competència tecnològica: saber utilitzar les diferents eines que ens ofereix les TIC-TAC. És a dir, aprendre sobre tecnologia. 

      3. La  competència d'alfabetització múltiple. Actualment la informació digital es troba en molts formats diferents (vídeos, podcasts, infografies, mapes conceptuals...) els alumnes han d'entendre aquest llenguatge i saber-lo crear. El mestre ha de procurar que siguin espectadors crítics i creadors crítics.  És a dir, aprendre amb la tecnologia. 

       4. La competència cognitiva general. Han de passar dels continguts als coneixements. 

     5. La competència de ciutadania digital. Inclou les normes d'etiqueta a internet, com hem dit abans, els alumnes han de conèixer i defensar els seus drets digitals. Per exemple, saber perquè se'ls gravant...

En la següent infografia podem veure quines competències bàsiques de l'àmbit digital ha triat el Departament d'Ensenyament.  

  

(Extreta de: http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques/ambitdigital/infografia)

A més de la competència digital hem parlat del que ha de saber un mestre sobre TIC-TAC, totes hem coincidit gairebé ens els mateixos aspectes:

• Ha de crear material didàctic per a les classes.
• Ha de saber fer una recerca eficient i selectiva.
• Ha d'ensenyar i respectar els drets d'autor.
• Ha d'utilitzar les TIC-TAC per a facilitar l'aprenentatge als alumnes amb barreres per a l'aprenentatge el joc i la participació. 
• Ha de conèixer i ensenyar l'ús de diferents eines.
• Ha de crear activitats dinàmiques.
• Ha de tenir sentit crític.
• Ha de fomentar l'ensenyament-aprenentatge autònom. 

Segons l'Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado, en el document Las competéncias digitales del docente del siglo XXI assenyala que el mestre ha de tenir les següents competències:

• Instrumentals
• Didàctiques
• Investigatives
• Organitzatives
• Comunicació i interacció social
• Recerca i gestió de la informació
• Elaboració de presentacions i material didàctic.

Com podem veure hem coincidit força amb aquest document, per tant, tenim bastant clar que ha de saber un mestre sobre les TIC-TAC per a poder-les desenvolupar de manera eficaç. 

Desprès hem fet el mateix amb els alumnes, els aspectes esmentats han estat els següents:

• Han de saber utilitzar les TIC-TAC.
• Han de conèixer els aspectes bàsics de la seguretat a internet.
• Han de saber crear material.
• Han de ser autònoms amb l'ús de les TIC-TAC.
• Han de ser competents digitals. 

Un altre aspecte del que hem parlat a classe ha estat cap on s'encamina l'ús de la tecnologia. Creiem que el seu ús cada vegada anirà més encaminat a la computació al núvol, tot estarà en xarxa, la informació serà més multimèdia. A més, els alumnes passaran d'utilitzar programes a crear-los segons les seves necessitats i cada vegada els Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA) tindran més importància i seran el centre de la informació dels alumnes a l'aula. Caldrà també realitzar periòdicament una diagnosi de les TIC per saber quin es l'ús que se li dóna i com es pot potenciar o millorar.  

Pla TAC

El passat divendres 20 de març a classe d’UDTIC vam posar en comú el diagnòstic tecnopedagògic de les escoles en les que estem realitzant les pràctiques de segona titulació del Grau d’educació primària. Vam parlar de les TAC  (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) del pla Tac de les diferents escoles i l’ús que feien de les TIC en els centres. Primerament però vam fer un repàs dels conceptes següents:

TIC: tecnologia de la informació i comunicació

TAC: tecnologia per l’aprenentatge i coneixement

TEP : tecnologia de l’empoderament i participació.

Així doncs, per aprofundir el concepte de les TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

Tenint en compte tot això, hem pogut comprovar que no totes les escoles en fan ús o no en fan un bon ús. D’altra banda, en una visió més positiva, hem pogut comprovar que hi ha escoles que intenten estar actualitzades i millorar aquest enfocament de les TIC fent un ús d’aquestes com a eina de l’aprenentatge.

Hem pogut identificar escoles en les que la tecnologia s’usa fora de l’aula, és a dir els infants van a l’aula d’informàtica per aprendre a fer ús de la tecnologia. D’altra banda, hem vist que la tecnologia entra dins l’aula i en fan ús en les diferents matèries. 

La majoria d¡escoles disposen de noves tecnologies, a l’aula tenen: PDI, PDE, tabletes, entre d’altres, però no les utilitzen tant com podrien. Així doncs, és important ser-ne conscients, de no fer un ús instrumental de les tecnologies, sinó que les tecnologies han d’estar al servei de l’aprenentatge, que aquestes eines i recursos esdevinguin facilitadors de l’aprenentatge.

Finalment, per poder innovar és important fer una diagnosis de la utilització de les TICS: de què disposes?, com s’estan utilitzant? hi ha plans d’innovació? i quins són aquests facilitadors que m’ajudaran a tirar el projecte endavant? Hem de saber on som per saber a on volem anar. Una eina que s’utilitza als centres i que permet fer una bona planificació de l’ús d’aquestes noves tecnologies i que s’està tornant imprescindible als centres educatius és el Pla TAC de centre.

Proposta de programació en Flipped Classroom

Nova eina: Classroom de Google

Powtoon: crear videos

Pobled: ens permet fer mapes conceptuals

Aprenem noves eines!

Divendres, 27 de febrer. En aquesta sessió les bloggers d'UDTIC2 som la Pilar i la Cris, companyes i amigues des de 1er de carrera, creatives, motivades per la feina ben feta i sempre amb ganes d'aprendre.

Avui, després de comentar els cursos Mooc, hem parlat d'un article sobre CONNECTIVISME.

El Connectivisme és una teoria de l’aprenentatge/paradigma educatiu per a l’era digital ja que les TIC i Internet han canviat radicalment la manera en com treballem, ens relacionem i aprenem. Aquest paradigma sosté que aprenem fent connexions entre les diferents àrees, idees, conceptes i persones.

Posteriorment, hem compartit al Pearltrees dos webs molt atractives per crear infografies (Easelly i PiktoChart).

Una infografia és un poster amb informació gràfica sobre un concepte determinat.

Per parelles n'hem fet una sobre el PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge).

El PLE és el conjunt d’eines, connexions, activitats, aplicacions, serveis web, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per a gestionar el seu propi procés d’aprenentatge. És un enfocament informal de l'aprenenatge on tu mateix tries els teus docents i fixes els teus objectius. Hem de dir que, per qualsevol persona però sobretot per un docent, és importantíssim tenir un bon Entorn d'Aprenentatge ja que és gràcies a aquest que aprenem, compartim i gestionem la informació. 

Avantatges de l'ús del PLE per un docent: et desenvolupes professionalment i de manera gratuïta, aprens d'especialistes, trobes eines i estratègies per utilitzar a l'aula, estàs constantment actualitzat de les últimes notícies d'educació, pots compartir idees i recursos amb altres mestres.

Sempre ha existit la Xarxa Personal d'Aprenentatge però eren els amics, els companys de feina, la família... De fet, qualsevol persona amb la que interactuem forma part de la nostra xarxa. Avui en dia, en l'era digital i amb l'ús d'Internet i de les TIC, el nostre Entorn Personal d'Aprenentatge és MOLT més ampli. Internet ens dóna l'oportunitat d'aprendre a partir de totes les eines, recursos que trobem (fonts d'informacions) i les persones amb les que ens comuniquem. Per aquesta raó és essencial també contrastar diverses fonts per tal que siguin fiables, (no podem creure'ns el primer enllaç que trobem a la Web). Consell: seleccionar bé les persones a les que seguim a les xarxes social.

Un altre aspecte important és que hem de ser generosos. No només podem ser consumidors/espectadors, TAMBÉ HEM DE PRODUIR I COMPARTIR, com per exemple publicant infografies pròpies, tutorials,...

Jordi Adell, professor de Tecnologia Educativa a la Universitat Jaume I de Castelló, apunta els següents passos per crear un PLE:

1. Crear un compte Twitter i seguir a gent interessant. A partir dels seguidors o seguits d'una persona que ens interessa podem trobar-ne d'altres del mateix estil.
2. Compartir les teves idees amb ells.
3. Subscriure’t via RSS a blogs i/o altres fonts d’informació.
4. Començar a escriure les teves idees i projectes en el teu propi blog en WordPress, Blogger, o Posterous.
5. Etiqueta i comparteix les idees i projectes preferits via serveis de marcadors socials com Delicious.
6. Participa en algunes xarxes socials com Facebook o Linkedin, per tal de compartir mitjançant enllaços socials per configurar la PLN i compartir les experiències.
7. Gestionar tota la informació mitjançant Symbaloo, Netvibes,...

Hem d'aprofitar la quantitat d'eines que tenim a l'abast gràcies a Internet. Adell i Castañeda les classifica en:

Eines de lectura:

Fonts d’informació a les quals ACCEDIM.
Exemples: blocs, youtube, vimeo, revistes, portals educatius, google, diaris, biblioteca, apunts, wikis, RSS,…

Eines de reflexió:

Entorns o serveis en els quals TRANSFORMEM la informació (llocs on escrivim, comentem, analitzem, recreem, publiquem).
Exemples: word, excel, power point, imovie, blogs...

Eines de relació:

Entorns en els quals ENS RELACIONEM amb altres persones de/amb les que aprenem.
Exemples: Twitter, Facebook, Linkedin, WhatsApp, Line, Instagram, Stellae, correu electrònic, Dropbox, Skype, amics, família, professors, etc.

Al final de la sessió hem penjat les infografies fetes a classe sobre el PLE i les hem compartit al drive amb les companyes. Aquí us mostrem una.

Volem concloure fent èmfasi en la importància de cuidar el nostre PLE, donar i rebre de les persones per crear una comunitat d'aprenentatge on tots aportem el nostre granet de sorra. Pregunteu-vos: Què aporto jo a les persones de la meva Xarxa Personal d'Aprenentatge? Sóc una simple receptora d'informació?

Com creieu que podrieu millorar el vostre PLE?